CINEMA:
PLANS ANGULARS:
- Contrapicat: Angulació obtinguda quan la càmera filma de baix a dalt i fa que les figures s'engrandeixin. Quan la càmera està en el punt més enlairat o vertical respecte a la figura que es vol filmar s'anomena vista d'ocell.
- Picat: Angulació obtinguda quan la càmera filma de dalt a baix i que fa que les figures s'empetiteixin.
PLANS DE DISTÀNCIA:
- Gran pla general: És el que mostra un paisatge o un decorat on les figures no tenen pràcticament cap relleu; descriu l'escenari on es desenvolupa l'acció.
- Pla general: És el que mostra les figures d'una manera total, incloent-hi l'escena on es troben.
- Pla americà: És el que mostra la figura humana des dels genolls cap amunt.
- Pla mig: És el que mostra la figura humana, tallada per la cintura (pla mig llarg) o bé a l'alçada del pit (pla mig curt).
- Primer pla: Mostra el rostre sencer o una part de la figura humana, o bé un objecte globalment.
- Primeríssim pla: Mostra una part del rostre de la figura humana, o n'apropa una zona, o bé només una porció d'un objecte.
- Pla-seqüència: Seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa, sense muntatge, directament i sense interrupció i que conserva, per tant, les unitats espacial i temporal.
- Pla subjectiu: Mostra allò mateix que veuen els ulls d'un personatge. A vegades el pla -és a dir, la càmera- té el mateix moviment que l'intèrpret.
MOVIMENTS DE CÀMERA:
- Càmera fixa: la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.
- Panoràmica: Moviment de rotació de la càmera. Pot ser horitzontal, vertical, obliqua i circular.
- Tràveling: és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails
-Tràveling lateral: quan la càmera va movent-se lateralment, normalment seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.
- Tràveling frontal: és quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.
PUNTS DE VISTA:
- Càmera objectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant.
- Càmera subjectiva: la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge. Òbviament, la càmera subjectiva acostuma a tenir una càrrega emocional narrativa molt més forta.
TIPUS DE MUNTATGE:
- Muntatge dialèctic: és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. També se l’anomena muntatge ideològic, muntatge expressiu o muntatge d’atraccions. Es tracta d’obligar l’espectador a participar fent una elaboració intel·lectual de les imatges que veu.
- Muntatge altern: consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en serien un exemple.
ALTRES ASPECTES:
- Crèdits: Llista on apareix des dels noms dels intèrprets i de tot l'staff tècnic i humà que ha participat en el film, fins a les localitzacions, temes de la banda sonora, etc., que sol aparèixer o bé al principi o bé al final del film.
- Doblatge: Acció d'enregistrar els diàlegs traduïts a una llengua diferent de l'original del film.
- Flashback: És un salt enrere en el temps, una figura narrativa que consisteix en mostrar mitjançant imatges algun fet que ha tingut lloc en un temps anterior. A vegades és una escena curta, però de vegades, ocupa la major part de la pel·lícula.
- Posada en escena (cinema): En l’àmbit de la cinematografia, antigament aquest terme feia al·lusió al control que tenia el director sobre tot allò que forma part de la imatge per l’enquadrament de la càmera. En l’actualitat, la posada en escena es concep com un conjunt d’operacions adreçades a la creació d’un discurs amb un objectiu.
