Inicialment es coneixien per cartoons aquells dibuixos preparatoris sobre cartró realitzats abans d'una obra d'art com pintures i tapissos. Els més famosos conservats són els de Rafael, que van ser fets per a la Capella Sixtina i algun de Leonardo de Vinci.

​

També trobem els cartoons polítics, uns dibuixos humorístics sobre política (per exemple de pobresa, guerres, eleccions...) que es venien a baix preu.

No va ser fins el 1843 que es va utilitzar el terme catroon, va ser per la revista anglesa Punch.

Seguidament es va començar a fer caricatures dels polítics del moment exagerant els seus trets físics més característics perquè fossin fàcils de reconèixer.

​

Apareixen les tires còmiques, que són un antecedent dels dibuixos animats, i volien explicar una història divertida amb un seguit d'imatges. Trobem les caricatures de Hogarth i tires com la de Garfield. Les tires publicades a internet es diuen webcòmics, inclouen efectes especials i animació.

​

Juntament amb l'evolució del cinema, es va començar a experimentar amb els dibuixos animats. Principalment eren de curta durada i només per diversió però degut a les restriccions de la segona Guerra Mundial també van tenir significats polítics. Les entitats més famoses són Walt Disney i Warner Bros, que són els que van aprofundir i donar importància a aquest estil.