Treballant els correus cinematogràfics del segle XX i el panoràmic 2020 sobre l'extimitat no podria haver-hi millor pel·lícula que aquesta per representar a les dues besants. És de l'any 1966 del director  Michelangelo Antonioni i pertany al moviment francès de la Nouvelle Vague.

​

Argument

Ens narra la vida d'un fotògraf que un dia fugint de la rutina segueix a una parella per un parc. La dona (Jane) li reclama les fotografies que acabava de fer però ell li acaba donant unes incorrectes. Al final descobreix que havia sigut testimoni d'un assassinat i va al parc a comprovar si trobava el cadàver i efectivament estava allà. Al tornar al taller ja no quedava cap foto, li havien robat. 

​

Opinió

Tot i ser bastant antiga té algunes qüestions que el fan seguir sent modern. Podem veure una dualitat entre el que és real o el que és imaginari  (d'aquí la figura dels mims), costa d'entendre però finalment es veu clar. Ell presencia uns fets que al final desapareixen sense cap prova deixant confós al protagonista de si allò que havia viscut era real o només fruit de la imaginació. Em va agradar bastant tot i que hi havia coses com algunes escenes molt masclistes i violentes que em sobraven però hem de tenir en compte l'any en que està feta.

​

​