CONTEXT HISTÒRIC

​

​

​

• Context històric i geogràfic:

- Italià, segona guerra mundial, governada per feixisme, 

- Benito Mussolini. No liberal, reprimida, no novetats, 

- Final guerra mundial, runa econòmica  social.

​

​

​

​

• Context artístic: estava delimitat, tenia poques llibertats artístiques. Només es podia parlar del feixisme. Després de la caiguda del feixisme (1943), Leo Longanesi va ser la primera figura antifeixista, entrevistador. Va filmar la realitat d’aquella època, pobresa. Apareix neorealisme, filmar com eren els pobles i ciutats italianes, la realitat en aquella època. ​

​

• Context sociocultural: proximitat entre director i el pobles, espectadors. Això va formar compromís ètic i moral. El Neorealisme va influenciar a altres com a l’espanyol.  

​​

• Els directors parlaven d’una realitat, de la realitat del país. Compromís ètic. 

 

• Influència musical: s’allunyava de l’estil musical del cinema feixista. Posen peces clàssiques, també obres de Wagner tot i que les músiques en les pel·lícules no tenien gaire importància.

​

​

​

​

​

​

​

​​

​

​

​

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

​

- Ruptura amb els cinema  anterior, llenguatge d’abans, d’EUA (Hollywood), i feixista.

- Tenen creença de que a través del cinema es poden canviar les coses.

- Tenien una estètica documental, màxima objectivitat. NO edita molt les coses, tal com som.

- Improvisació, destaca.

- Pressupostos molt baixos. Volen apropar el cinema al poble, la gent de classe baixa.

- Coexisteixen dues  posicions ètiques i polítiques el marxisme i el catolicisme.

- Donen importància a les emocions que a els plantejaments  ideològics. 

​

• Narració:

- S’oposen a els arguments del cinema postguerra

- Trenquen cinema anterior

- Guió no estricte.

- No finals feliços

​

• Técnica: 

- No disseny producció.

- Escena: escenaris naturals localitzacions reals.

- So en doblatge.

- Càmera es roda en mà

- Actors som aficionats no professionals

- No s’elabora molt els personatges.

 

​​

PEL·LÍQULES

​

- Ladri di biciclette, 1948, Vittorio de Sica. 

- La Strada, 1954, Federico Fellini.

- Riso amaro, 1949, Giuseppe de Santis.

 

​

​

​

​

​

​

ACTORS

​

- Anthony Quinn, actor famós mexicà.

- Victorio Gassman, actor famós italià.

​

​

​

​

MODELS I INFLUÈNCIES​

​

- Des de que Mussolini va marxar i va acabar el seu regnat. Va canviar tot. Mussolini prohibia cinema estranger, només comèdia i final feliç amb el Mussolini ni violència ni misèria. Aquest estil ho va canviar tot. Van intentar buscar models d’altres  èpoques, però no. Tot de nou! Gravar cinema sense molts diners tampoc tenien recursos. Narraven successos sense filtres ni censures. Cinema més personal cada cop més.

​

​​

MÚSICA

​

-Nino Rota, compositor