top of page
Panoràmic 2020
El Panoràmic d'aquest any gira entorn a la paraula "extimitat", que vol dir fer d'allò íntim públic. A partir d'aquí trobem projectes sobre les xarxes socials (unes plataformes en les que actualment deixem petjada de tot el que fem en el nostre dia a dia), també sobre casos molt personals que necessitaven ser explicats...
Nosaltres durant la visita a Roca Umbert vam poder conèixer tres projectes: LAS MUERTES CHIQUITAS de Mireia Sallarès, TIME ON QUAALUDES AND RED WINE d'Anna Galí i NO SURRENDER de Jean-Matthieu Gosselin.
LAS MUERTES CHIQUITAS
Aquesta exposició ja la vam veure el curs passat quan vam anar a l'exposició Feminismes al CCCB però aquest cop l'he entès molt millor ja que la Mireia ens va fer una xerrada per expilcar-nos millor el que hi havia darrera del seu treball. Bàsicament parla de l'orgasme femení (anomenades muertes chiquitas a Mèxic) a través d'unes converses entre ella i una altre dona sobre les seves experiències amb els orgasmes femenins. "Los orgasmos, como la tierra, son para quien los trabaja", és frase en la que gira aquest projecte. Ella va dir que per fer aquest projecte va haver de sortir de la nostra cultura ja que aquí es sent incòmode parlant amb la gent perquè sent que la jutgen i li va resultar més fàcil anar amb persones d'un altre manera de fer. "Hay cosas que le cuentas antes a una desconocida que a tu madre o a tu mejor amiga".
Abans no m'havia cridat gaire l'intenció però ara, després de coneixe'l més a fons m'he donat compte de tota le feina i quines intencions tenia l'artista, què és el que ella volia explicar.
NO SURRENDER
Aquí també vam tenir sort de tenir al propietari del projecte i ens va explicar breument de què parlava. Ell va tenir un ictus que li va fer perdre la memòria, va haver de tornar a aprendre les coses més bàsiques que ens ensenyen a primària com llegir i escriure. Al despertar no recordava res, ni qui era la seva dona, ni cap record a partir dels 6 anys (els anteriors no sap perquè però sí). Llavors a partir de la fotografia va voler deixar emprempta dels seus records per si li tornava a fallar la memòria (primer va començar a mb el mòbil i ràpidament va acabar fent fotos amb la càmera).
TIME ON QUAALUDES AND RED WINE
Aquesta, per a mi, és l'exposició estrella del Panoràmic de 2020. Anna Galí, ha fet un projecte personal, després de la mort del seu fill de 18 anys per sobredosi, en el que ha agrupat tota l'herència digital que en Tomeu havia deixat (fotos drogant-se, dibuixos, correus amb contractes de suïcidi, textos amb intencions suïcides, vídeos...)
Just quan sortiem ens vam trobar a l'Anna Galí i li vam fer unes quantes preguntes. Ella va respondre amb molta sinceritat i va estar molt amable amb nosaltres ja que li agradava que ens mostressim interessats en el projecte (em va agradar molt perquè en un moment es va posar nerviosa o es va emocionar i això ens mostra que no ha sigut un procés fàcil per a ella. Diu que gràcies a això ha pogut entendre millor al seu fill i seguiex pensant després de tot, que ell era un bon nen.
A mi m'ha fet pensar sobre molts aspectes de la meva vida. Per exemple, jo molt cops també he escrit textos quan estava en moments de baixón i la manera amb la que escrivia em captiva i em record a un estil similar al meu. M'intriga com es qüestionava el món i es feia preguntes, crec que tothom es fa preguntes i cadascú les expressa i les formula a la seva manera.
El dia 2 de novembre vam anar al museu de Granollers a veure una altre exposició relacionada amb el Panoràmic. Aquesta a diferència de les altres no és un projecte personal sinó un recull d'imatges exposades i ordenades d'una manera concreta.
INTIMITAT
Trobem un espai comissariat per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita que parla dels origens del terme extimitat i de com es tenia en compte la intimitat i privacitat durant el segle XIX i XX. Llocs i situacions on les persones eren vulnerables a ser invadides sense permís: confessionaris, presons, manicomis, escoles, famosos i paparazzi... i també coses actuals com el Google street view que en qualsevol moment quedem retratats.
A més a més ens inclou el fet de que la fotografia científica o simplement reglamentaria ha acabat tenint una influència artística sobretot en el món del cinema i que per exemple els nostres àlbums familiars poden arribar a formar part d'exposicions famoses i sense tenir una funció estètica.
Vam tenir la sort de poder parlar i escoltar a Andrés Hispano i va ajudar molt a entendre-la i a tenir molta informació interessant sobre el tema.
Em va agradar molt el plantejament de l'exposició i també l'estètica que han aconseguit. Hi havia fotografies molt bones
TEENAGER
Aquesta obra no és troba a la col·lecció permanent del museu i no pertany al Panoràmic 2020 però la temàtica segueix molt lligada amb l'essència d'aquest any.
Carles Congost experimenta sobre la sexualitat i parla de l'intimitat i el voyer (observador que trenca aquesta situació personal). De fet és ell qui surt a les imatges i juga amb el fet de que "naturalitat" estem acostumats a que quan veiem a un home (el llop) l'altre persona serà una dona i en poques ocasions pots comprovar que és un home. El llop simbolitza la fortalesa, el caràcter, la masculinitat...
bottom of page