Aquest projecte de Gala Seguí Delgado parla sobre la societat hiperconnectada en la vivim. I neix de la seva necessitat de trobar un lloc on poder estar sola i també desaparèixer.

Jo he canviat el significat del projecte i l'he fet a la meva manera. En el meu projecte es pot veure un cicle de sensacions pel qual la societat actual passa degut  a aquesta hiperconnectivitat. Comencem descobrint i gaudint de les avantatges de la connexió, després ens enganxem i ens aïllem del món real. Llavors ens  adonem que no ho estem fent bé, i això es demostra quan necessites ajuda i ningú acudeix.  Quan això ha passat et poses a reflexionar dels errors que has comès, però de seguida penses que aquest cop no t'enganyaran i llavors es torna a repetir el cicle, tornes a estar enganxat. El Deserto es troba, com cables entrelligats, al voltant d'aquestes persones que malgrat tenir seguidors a les xarxes socials, o molta activitat a internet realment darrera la pantalla estan sols en un desert negre i infinit. Aquí està la gran diferència entre els nostres projectes. En el seu es busca aquest lloc solitari, en el meu en canvi, es vol evitar i per això et sents temptat a connectar-te.

​