CONTEXT SOCIOCULTURAL, ARTÍSTIC I GEOGRÀFIC
 
Ens situem a la dècada dels anys noranta, fa poc que ha finalitzat la Guerra Freda, a més de la caiguda de la Unió Soviètica. En conseqüència, la societat es troba en un ràpid ascens de la globalització i el capitalisme està en auge. El desenvolupament tecnològic a dintre la cultura una era digital, dominada pels artificials visuals i els efectes especials en el món del cinema. Aquestes innovacions són tantes que el sèptim art es troba subordinat als interessos i els diners. El talent comença a veure's supeditat al nom i la fama dels directors, per tant les pel·lícules que triomfen són aquelles que consten de millors pressupostos.

​

A arran d'aquesta situació Lars Von Trier, convidat a l'acte commemoratiu dels cent anys del naixement del cinema a París, anuncia el Manifest Dogma 95, signat per ell mateix i Thomas Vinterberg. Aquestes normes, constitutives del moviment, sorgeixen amb l'objectiu de rescatar l'essència del cinema i demostrar que el pressupost d'una pel·lícula no defineix la seva qualitat.
Tot i que aquesta forma de narrar, és a dir, aplicant les normes del manifest, es relaciona directament amb el corrent cinematogràfic en qüestió, maneres similars de produir cinema varen ser utilitzats anteriorment en la dècada dels 60/70, durant les avantguardes.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

El moviment del Dogma 95, tot i de curta durada, es pot dividir en quatre etapes:

- 1995-98: sorgeix el grup/moviment, però no és pres seriosament pels crítics del cinema.

- Llançament de la pel·lícula Festen, amb gran èxit.

- Internacionalització del moviment: primera producció no danesa (Lovers)

- 2001: El terme Dogma comença a ser utilitzat per definir una actitud cinematogràfica determinada.

​

​

INFLUÈNCIA CINEMÀTICA DEL DOGMA
​Tot i començar com un moviment marginat, el Dogma 95 va començar a agafar rellevància i consideració amb el llarg dels anys. Avui en dia és un moviment àmpliament reconegut en el món del cinema, el llistat de pel·lícules fetes seguint aquest corrent reuneix gairebé 300, tot i que poc més de 30 d'aquestes es consideren realment Dogma 95. La creació d'aquest moviment, podent ser més o menys experimental va comportar una perspectiva crítica de la manera de fer cinematografia en una societat globalitzada i capitalista. Per tant suposa un corrent revolucionari que ha jugat d'exemple en corrents posteriors, i d'inspiració en molts directors subseqüents que han ajudat a definir la cultura cinematogràfica actual.

​

​

CARACTERISTIQUES PRINCIPALS DEL MOVIMENT
Lars Von Trier, director danès, en va ser el creador amb la intenció de molestar als crítics del cine més purs.

Va aparèixer com una manifestació intel·lectual que, més tard, va ser reconeguda com una alternativa al cine vist fins aleshores.

Popular per la seva accessibilitat, defensant la possibilitat de realitzar pel·lícules de qualitat sense necessitat d'un gran pressupost

Prioritzant la puresa de la interpretació, un bon guió, una bona història i un gran realisme en la il·luminació.

Es crea el Manifest del Dogma 95 o el Vot de Castedat, deu estrictes normes que formen la base de la realització i la creació del cine del Dogma i que sorgeixen com a protesta contra la pèrdua de l'essència dels inicis del cine.

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

MANIFEST DEL DOGMA 95 O VOT DE CASTEDAT
Els rodatges han de rodar-se en espais exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori)

El so ha de ser el real al del moment de la filmació, no es pot doblar ni afegir música a postproducció.

La càmera no pot recolzar-se a cap trípode ni eix artificial durant la gravació.

La pel·lícula ha de ser a color, no es poden fer edicions ni utilitzar llums artificials. Si hi ha poca llum l'escena ha de ser tallada o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera.

Està prohibit utilitzar efectes especials o filtres de qualsevol classe.

No poden haver-hi armes ni es poden produir crims durant la història.

Les alteracions de temps i/o espai estan prohibides

El director no ha d'aparèixer als crèdits.

No estan acceptades les pel·lícules de gènere (genderfilm)

El format ha de ser 35mm (academy format)

​

​

PEL·LÍCULES

​

Festen. Thomas Vinterberg, 1998.
Idioterne. Lars von Trier, 1998. 

Lovers.  Jean Marc Barr, 1999.